Pels que venen

Un Estat que és capaç de crear uns GAL i que envia policia militaritzada a pegar a votants és evident que farà l’impossible per aturar el seu desmembrament. No pot sorprendre, per tant, que pengi la llufa del terrorisme a un moviment pacífic com és l’independentisme català amb l’ajuda inestimable de jutges, policies, fiscals i periodistes, un tinglado que es retroalimenta per neutralitzar el moviment, embrutar les institucions catalanes, perseguir-ne els líders, guanyar eleccions i intentar remuntar el relat internacional. Així que, per molt matusseres que siguin les seves fabulacions mediàtiques, per molt que facin riure la pocatraça amb què els seus cossos de seguretat, que paguem entre tots, aterren una porta o les cerveses que fan els seus militars amb les armes abandonades a terra, és important saber que independentment de si pensen, il·lusos, que encara poden retenir Catalunya, la seva estratègia última serà cremar les naus. De moment aposten obertament per degradar la situació. El problema és que l’únic que han guanyat és, en lloc d’aprimar la massa independentista, anar-la engreixant progressivament, sense aturador. Estan aconseguint crear el famós nou momentum.

Si alguna cosa resumeix simbòlicament el grau de desconnexió català d’Espanya i el mal auguri per als interessos espanyolistes són les almenys quatre embarassades que vaig comptar al meu col·legi electoral l’1 d’octubre d’avui fa just dos anys, unes dones que van desafiar l’Estat conscients del perill real que corrien elles i la seva prole davant la possibilitat que la policia espanyola i la Guàrdia Civil els pegués pel sol fet de dipositar una papereta en una urna. “Jo també he anat a votar i estic de 22 setmanes. Per la nostra dignitat com a poble i pel nostre futur”, explicava una a Twitter. “Pels que venen!”, condensava una altra. Efectivament, pels que venen, pels que ja som aquí i també pels que ja no hi són.