Keep calm
Carregant la motxilla
La motxilla de la política catalana és plena d’afers pendents i costa d’arrossegar. Des de fa dos anys que s’omple i no es buida gens. A l’agenda de la tardor s’està permanentment pendent de la publicació de les sentències del procés, de les repercussions que puguin tenir i de la repetició, el 10-N, de les eleccions generals. També preocupa l’aprovació d’un pressupost català per fer bullir l’olla. En cas que no tiri endavant, les finances de la Generalitat s’escanyaran un xic mes. L’agenda està creant un clima d’expectació permanent. Un neguit més visible dins de la classe política que no pas entre la ciutadania, que, malgrat tota la implicació dels uns i els altres en la vida pública, sovint té d’altres maldecaps que estar pendent d’uns esdeveniments que encara no han succeït i que quan passin se sabran en temps real. La motxilla va molt carregada i l’oposició catalana del grup de Ciutadans l’ha recarregada més. Ha triat aquest dilluns per presentar al Parlament de Catalunya una moció de censura al president de la Generalitat, Quim Torra. Volen substituir-lo immediatament per la diputada Lorena Roldán. No passarà. Només tindrà quaranta vots a favor dels 135 diputats de la cambra catalana. Els seus i quatre del Partit Popular. La història parlamentària demostra que les mocions de censura es presenten quan hi ha certes possibilitats de treure’n rèdits. Sobretot quan poden tenir un fort impacte. L’exemple més clar és aquella de fa gairebé quaranta anys –pocs la recorden–, que va presentar Felipe González contra Suárez per donar-se a conèixer. No va prosperar aritmèticament, tot i que a González li va servir per donar-se a conèixer públicament; aleshores, com el progre de la socialdemocràcia. Va ser reina per un dia, en què tothom el va escoltar. La més eficaç, la que va presentar Pedro Sánchez, que va prosperar i va provocar la caiguda de Rajoy. La d’avui al Parlament, a Lorena Roldán la pot perjudicar més que no pas beneficiar. Els seus votants poden visualitzar que té ganes de gresca i poques ganes de ser presidenta de la Generalitat per administrar el guirigall.