Lloguers a Califòrnia

San Francisco sembla haver perdut l’ànima i l’esperit de la Costa Oest en un parell de dècades. El motor que ha propiciat aquest canvi és el fet de tenir l’habitatge més car dels Estats Units (els preus superen els de Nova York) perquè la ciutat californiana continua absorbent l’arribada de millennials que treballen als gegants tecnològics de Silicon Valley, a l’àrea de la badia, i que han fet disparar el cost dels pisos. Ser propietari avui a San Francisco és un luxe en un espai on conviuen més de 74.000 milionaris i 8.000 persones vivint al carrer. Més ben dit, no conviuen. I, de fet, ni es reconeixen. El contrast és majúscul i habiten mons paral·lels mentre els ciutadans de tota la vida fugen de la ciutat en no poder assumir el cost de viure-hi. La falta de pisos socials és un dels símptomes d’una crisi que s’estén a altres ciutats del món. No ens cal anar gaire lluny per comprovar-ho. Davant del repte, el governador de Califòrnia ha proposat regular l’escalada de preus i limitar la pujada del lloguer a un 5% anual més la inflació. També ha marcat un seguit de “causes justes” per les quals es pot fer fora un llogater, que només podrà ser desnonat si fa malbé la casa, si deixa de pagar els rebuts, si el propietari vol viure-hi, fer-hi una gran reforma o vendre-la. No és la solució perfecta, però és un primer pas per mantenir el teixit social a les grans urbs de l’estat més ric i, també, a l’estat més pobre dels EUA.