“Falsos pretextos”

A primera hora d’ahir va començar a circular un vídeo promocional protagonitzat per membres del govern espanyol assegurant en diversos idiomes i amb intensos arguments que l’Estat és una “democràcia consolidada”. L’expressió no deixa de ser curiosa perquè, si ens posem llepafils, els dos mots que la formen són redundants. Una democràcia no ho és si no està consolidada. Com, en principi, no hauríem de dir “t’estimo de debò”, perquè no es pot estimar de mentida. També són redundants “funcionari públic”, “accident fortuït”, “volar pels aires” i el títol d’aquest article. Una tautologia tan insistent, més que reforçar la intenció de l’emissor, revela inseguretat, o directament cinisme, en el missatge. La xarxa, sàvia algunes voltes, esbojarrada d’altres, bel·ligerant sempre, va respondre com cal a aquesta insistència oficial en el relat idíl·lic d’uns poders afables i justos, i il·lustres tuitaires van esgrimir allò de “excusatio non petita, accusatio manifesta”. Ja sabem que els infants neguen haver trencat el gerro que hi ha esmicolat a terra així que entrem per la porta, per estalviar-se l’esbroncada per haver xutat la pilota al menjador. Amb tant d’interès a demostrar arreu del món que les llibertats i els drets estan garantits, després de conèixer la sentència, al costat del pleonasme “democràcia consolidada”, i amb perdó de l’excés de cultismes literaris, a la ment dels receptors l’expressió “democràcia espanyola” ja està esdevenint oxímoron.