Guanyar

Una de les paradoxes de la història és que, quan es mira amb perspectiva, un s’adona que es pot guanyar la guerra i perdre la pau. Dissortadament, sempre hi ha més interès a celebrar victòries que no pas a pensar com gestionar-les. Les pomposes manifestacions dels vencedors de la Primera Guerra Mundial van deixar pas a una arrogant i poc magnànima gestió de la pau que va seguir. Al cap de vint anys ja teníem en marxa la Segona Guerra Mundial. Van perdre la pau. Franco va signar un cèlebre parte de guerra el 1939 que acabava amb una afirmació contundent: “La guerra ha terminado.” Avui, vuitanta anys després, molts en aquest país tenen dubtes raonables sobre l’exactitud d’aquella afirmació. El règim franquista va perdre la pau. Vull pensar que som molts els que vivim les turbulències del nostre temps amb el desig que apareguin polítics capaços d’entendre que l’èpica de la història és la dels que guanyen la pau. Les recents i penoses sentències judicials han reanimat el clima de confrontació i de frustració col·lectiva. La sentència es vol interpretar com un aval de les raons d’uns o d’altres, i es presenta en termes de victòria o derrota. La resolució judicial com un instrument en la brega política per reforçar la posició de les parts que discrepen. Cada dia més convençuts de les nostres raons i cada dia menys atents a les raons de l’altre. Aquest sembla el signe del temps. L’exaltació de conceptes abstractes s’imposa a l’enutjosa feina de plantejar mecanismes concrets per arribar als objectius que es proposen. Aquest estat de coses augmenta la confusió entre la població que veu com es deteriora la projecció institucional de la mateixa Generalitat. Quan puguem mirar enrere amb suficient distància em temo que veurem aquests temps com els d’una diabòlica acumulació d’irresponsabilitat, insensatesa i ingenuïtat. Mentrestant, no tenim temps d’avorrir-nos. Anem d’ensurt en ensurt i la pregunta que ressona a cada nova batzegada és “i ara què?”. “Seguin i parlin”, clamem tots. “De cap manera –ens responen–; som aquí per guanyar la nostra guerra.” I perdre la pau, és clar.