Acte de fe

Davant la impossibilitat de bombardejar Catalunya mentre estiguem a la UE, els hereus del franquisme, els del “Todo atado y bien atado”, han atacat posant en marxa l’única forma de poder que ni la transició, ni cap partit ha pogut modificar des del franquisme, el poder judicial. Simplement van reconvertir el Tribunal de Orden Público (TOP) en l’Audiencia Nacional. La sentència condemnatòria als dirigents catalans ha estat fruit d’un acte de fe, més que no pas un acte jurídic que atengui a un mínim de justícia. Ara, els qui quan va ser el moment van votar contra l’actual Constitució Espanyola, (els pares del PP, l’antiga Alianza Popular, s’hi van oposar), la sacralitzen com si fos la curta declaració dels Estats Units. No tenen en compte que als Estats Units la justícia depèn bàsicament de la jurisprudència, és a dir, de l’experiència, i nosaltres, de les lleis que imposen un grup de persones a la resta de la població. Un sistema es basa en els costums i l’altre, en la prevenció. La Constitució Espanyola no es pot considerar, ni de bon tros, la mare de totes les lleis després dels Deu Manaments. És un compendi de lleis que van consensuar, amb més pressa que seny, gent de diverses tendències polítiques. D’això fa més de quaranta anys, i és evident que han quedat obsoletes. Tot i així, les esgrimeixen com el Sant Cristo gros i el garrot per esbatussar-nos. Estic convençut, però, que hi haurà un abans i un després de la sentència en l’aspecte jurídic. Tot el món ha vist com de polititzat està l’estament jurídic espanyol. Com corren tots amatents a llepar les mans que els donen menjar. Aquest és el problema que va causar la via judicial empresa per Rajoy i continuada pels successors, que pot posar al descobert les evidències i que hi ha un tribunal europeu. Pel que fa a la gent del país, reitero que cal tenir paciència per esperar el dia que els presos catalans es converteixin en un obstacle insalvable per als dirigents de Madrid. Ahir, una dirigent política escocesa va anunciar un nou referèndum independentista. No hi ha hagut detinguts, ni exiliats, ni apallissats ni empresonats. El pitjor seria que el Brexit s’encomanés i Espanya seguís el camí dels britànics. Sense Europa, ser català significaria entrar a formar part de la terna més maltractada juntament amb els kurds i els palestins. Quina por!