Repressió preventiva

A mesura que passen les hores i els dies i es van coneixent més detalls de les actuacions desproporcionades, fora de lloc, deshumanitzades, amb trets feixistes i altres qualificatius que millor no expressar, protagonitzades arreu del país de manera majoritària per agents de la Policía Nacional –tot i que els Mossos tampoc s’han quedat curts en alguns moments– creix l’astorament entre la gent, aquí i a l’estranger, i va quedant clar, per si algú no ho tenia, que la resposta policial de l’Estat espanyol només respon a una lògica repressiva pura i dura per humiliar, vexar i dissuadir l’independentisme. Perquè quedi clar que qui es mogui patirà i serà castigat durant el temps que calgui.

Tot plegat, naturalment, amb l’ajuda de la justícia espanyola, que, esperonada pel ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska –que s’ha encarregat d’advertir que les penes per desordres públics i atemptat a l’autoritat poden arribar fins a sis anys–, col·labora a ulls clucs, amb les excepcions dels jutges honrats de sempre. Res de nou en la deriva autoritària espanyola que aquests dies ha donat al món nous exemples d’abusos policials i judicials. Ho han denunciat abastament els advocats que han assistit als detinguts durant les protestes. D’entrada, la directiva de la Fiscalia General de l’Estat que tots els fiscals demanin presó provisional, una petició que, habitualment, només es fa en casos més greus i no s’aplica gairebé mai en delictes de desordres, danys i atemptat. Quin galdós paper el dels diferents fiscals. Vergonya d’una judicatura que recorda, i molt, les d’altres temps.

La denúncia dels advocats inclou episodis ben rocambolescos, com el dels dos policies declarant encaputxats en un jutjat de Girona aquest diumenge, atestats policials de molt baixa qualitat i proves dubtoses, com les boles de petanca amb el mateix número de sèrie que apareixen en les bosses de detinguts a Barcelona, però en diferents llocs i moments. O les dues femelles de ferro que els nacionals diuen que van trobar (?) a l’estelada que duia a la butxaca un honrat ciutadà nord-americà arrelat al Maresme, al qual acusen de diferents delictes amb la clara intenció d’expulsar-lo als EUA. Vist tot això, queda ben clar que l’Estat és capaç de tot i més. No només de negar-se a un diàleg que li demana mig món. Cuideu-vos i cuideu els vostres.