No els entendré mai

Ho confesso. No entenc l’actitud de l’unionisme. A ningú li agrada veure cremar contenidors. A ningú li ha agradat veure imatges de disturbis com els que hi han hagut la setmana passada a Catalunya. Fins aquí, estem tots d’acord. Però no entenc com quan els paios que s’han dedicat a repartir hòsties a tort i a dret han tornat cap a casa seva han estat rebuts com a herois pels seus convilatans espanyols. Guàrdies civils i policies nacionals amb les portes obertes de les furgonetes mentre tot de gent els rebia amb banderes espanyoles cantant l’infame A por ellos. L’única cosa que em pot entrar al cap és que ja els està bé, que vagin apallissant gent. Que hi hagi gent ingressada en centres mèdics i que a quatre persones els hagin buidat un ull. Els està bé sempre que els apallissats siguin catalans, és clar. I si fas festes a un paio que, amb porres i bales de goma, es dedica a tustar persones ha de ser perquè odies molt les víctimes i el que representen. Aquesta rebuda, no és una incitació a l’odi? Per què no actuen els estaments judicials? També van rebre així els policies que havien actuat contra els participants en la manifestació de suport que hi va haver a Madrid? També estan d’acord que la Policía Nacional cruixís a cops un senyor que a la Gran Via sortia de comprar? I si peguessin als seus fills i als seus marits, continuarien tractant d’herois els agressors?

Amb aquesta mentalitat, ho reconec, no hi entendré mai res. Com tampoc puc comprendre la hipocresia de la classe política espanyola. Un candidat a la presidència espanyola que aspira a la reelecció i que no respon ni al telèfon a un president del que ells consideren una autonomia? On és el diàleg que prediquen? O és que només es reivindica de cara a la galeria però en realitat no es té la intenció de tenir cap comportament diferent al del govern del PP? Una altra cosa ja són els insults de Rivera i Casado i el menyspreu al catalanisme.