El 10-N, no badem

Si les eleccions del proper 10-N fossin normals, aquesta mitjanit començarien els quinze dies habituals de campanya electoral. En ser una repetició, i després que Mariano Rajoy fes el mateix i canviés la llei, la campanya es redueix a una sola setmana, de Tots Sants, doncs, al 8 de novembre amb un dia de reflexió, el 9. Segurament, molts dels lectors deuen pensar: “Què és aquesta rucada de parlar d’ara d’eleccions!” I, més encara, d’eleccions espanyoles, mentre Catalunya viu en un ambient de protesta permanent després que dilluns de la setmana passada es fes oficial la revenja de l’Estat per l’1-O amb una sentència que condemna els líders independentistes que el van promoure en compliment del seu programa electoral a entre 9 i 13 anys de presó. Hi havia dubtes de la resposta, i Catalunya ha respost dempeus, tot i que no és fàcil quan es té a davant tot l’aparell de l’Estat, un aparell capaç de dur al jutjat una simple declaració política com és la resposta que han pactat els grups de Junts per Catalunya, ERC i la CUP en un exercici, simplement, de censura a un parlament. De censura, de nou, a la política.

Per tant, en aquest moment costa pensar en eleccions. Bé, li costa al ciutadà. Als professionals de la política, no tant, com ho demostra cada dia Pedro Sánchez quan no agafa el telèfon al president Quim Torra. Per exemple, però no únicament.

Però és que cal pensar en les properes eleccions perquè són una altra oportunitat –sí, una altra– de demostrar que el moviment independentista no només no es desinfla sinó que, tot i els embats de l’Estat, continua creixent. Si ERC, Junts per Catalunya i la CUP van aconseguir 1.626.001 vots el 28-A, el dia 10-N se n’han de sumar més. I hi ha gent molt emprenyada, i més encara després dels fets que s’han succeït aquests dies i després que alguns líders independentistes no han sabut llegir què està passant. Però és que aquest és un combat de fons i la nostra gran arma, al costat del civisme, ha de ser el vot. Guanyar cadascuna de les eleccions, mostrar que el vot no ens fa pas cap por, ha de ser una arma, una més però potent, per acabar forçant l’Estat a pactar un referèndum.