Linxament cameral

A l’expresident de Freixenet i màxim responsable de la Cámara de Comercio de España, José Luis Bonet, tenir Joan Canadell de president de la principal cambra de comerç catalana li deu doldre més que un galindó. Ben segur que li hauria agradat que prosperés la candidatura d’algun dels prohoms que aspiraven a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona, més alineats amb les empreses espanyoles que cotitzen a la Borsa de Madrid que no pas amb les catalanes que paguen impostos aquí. Però a Bonet li ha sortit un pa com unes hòsties, i s’ha d’entendre amb en Joan Canadell, empresari independentista triat en unes eleccions en què la participació es va arribar a doblar. Bé, potser caldria dir que “s’hauria d’entendre” perquè l’actitud bel·ligerant de Bonet no és precisament la d’obrir-se al diàleg. Les crítiques de la Cámara de España a la declaració sobirana de la de Barcelona a la sentència del procés i la carta que el Ministeri d’Indústria va enviar la setmana passada a Canadell són demostracions del més típic linxament d’aquell qui no pensa com tu. Els que tenim canalla estem farts d’explicar-los que, a la vida, s’hauran d’entendre amb un munt de gent diferent i que amb alguna s’hi trobaran millor perquè coincidiran en interessos, però que amb alguna altra, no; i que el seu deure és fer el maleït treball de projectes tots plegats i en pau. Si ho entenen els infants, els adults haurien de fer l’esforç de fer el mateix.