Voluntat i ganes de fer

Va ser en la clandestinitat d’un 3 de novembre de l’any 1974 que es va fundar –a Pontons, a l’Alt Penedès– el sindicat Unió de Pagesos (UP). Hereu de la Unió de Rabassaires, en aquests moments, quan fa 45 anys del seu naixement, en els seus principis definitoris hi són ben marcats els de “sindicat professional, nacional català, democràtic, unitari, independent i progressista”. En aquests anys d’existència ha hagut d’afrontar de forma valenta una problemàtica econòmica, però també sociològica, política i d’identitat, d’uns pagesos que les han passat magres per anar sobrevivint. En el cartell que ha imprès el sindicat per anunciar la celebració de l’aniversari, que tindrà lloc aquest diumenge al Morell (Tarragonès), hi sobresurten tres paraules: lluites, país, pagesia. Malauradament les lluites han hagut de ser constants. “Hem hagut de fer-ho sempre que les coses no han estat justes”, deia ahir Joan Caball, el coordinador nacional d’UP, que lamenta que encara avui les protestes no poden tenir fre: “Quan un any tenim molta collita, els preus baixen, però els anys que tenim poca producció, també baixen.” Que els pagesos tinguin una renda digna era l’objectiu de fa 45 anys i ho continua sent ara. Les lluites pel camp no poden parar, però el sindicat també té marcat en majúscula la paraula país. UP s’ha fet visible quan hi ha hagut lluites per la defensa de la llengua o pels atacs als drets i les llibertats: “Quan les llibertats acaben sent coartades també estan coartades per al nostre sector.” “Si no hi ha llibertat per al conjunt del país, tampoc no n’hi haurà per a nosaltres”, afegia ahir Joan Caball, que va recordar que van ser al carrer “abans de l’1-O, després, al cap de dos anys i ara mateix”. Pel responsable del sindicat majoritari del camp català calen tres coses per tirar endavant: “Imaginació, voluntat i ganes de fer-ho.” I aquestes tres premisses són importants per al sector de la pagesia i per al conjunt del nostre país. Una cosa no pot viure sense l’altra.