Adeu procés, hola conflicte

Si els interessos de l’Estat espanyol estiguessin en mans d’actors racionals i democràtics, el procés hauria acabat fàcilment fa anys amb un referèndum en què s’enfrontaria una certa democratització i modernització de l’Estat de les autonomies enfront d’un futur incert d’una república catalana. Aquest referèndum el podia guanyar l’Estat espanyol amb força facilitat fent callar per dècades el moviment independentista i reduint el seu suport a uns percentatges semblants als previs al 2012.

Si els interessos de l’Estat espanyol estiguessin en mans d’actors racionals però que no poguessin fer aquest referèndum, haurien mantingut el conflicte en un nivell molt baix, atenent només els actes efectius de ruptura de l’Estat i no responent als intents simbòlics dels independentistes i contraatacant amb política, de la de veritat. Una realitat tangible sempre és millor que un somni que no passa d’elements simbòlics. En canvi els interessos de l’Estat espanyol es troben en una oligarquia d’alts funcionaris de l’Estat, que vetllen més per mantenir la seva quota de poder postfranquista que per defensar els interessos de l’Estat, i per les elits econòmiques que es beneficien del BOE i que inclou els principals mitjans de comunicació privats de l’Estat i les principals empreses de l’Íbex 35.

Qualsevol polític espanyol que intentés parlar d’una solució política al conflicte català signaria el seu suïcidi polític immediat. Massa anys utilitzant Catalunya com a boc expiatori dels problemes de cohesió i de consistència del projecte polític del nacionalisme espanyol (i de nacionalistes en són pràcticament tots els partits d’àmbit estatal), com per ara aturar els llops contra Catalunya. D’altra banda, els independentistes estem atrapats en una situació en què el que busquem és una solució política, però encara estem encallats just per sota del 50% de suport a la nostra causa, i el creixement, que existeix, és agònicament lent. Al mateix temps l’Estat no ens pot derrotar, només reprimir i esperar que ens rendim. Ni nosaltres estem disposats a abandonar, ni ells a cedir. Ni nosaltres tenim la força per trencar el bloqueig de l’Estat, ni ells la capacitat perquè renunciem.

Entrem en una fase en què el conflicte es torna més dur. Les sentències només indiquen que la repressió anirà a més. I els independentistes estem demostrant que la por no ens atura. Hem perdut la por a les càrregues policials, per molt excessives que les facin: hem perdut la por a la repressió policial i a la persecució judicial. Ens esperen anys molt durs, fins que aconseguim desfer aquest empat de forces a favor nostre, mantenint el conflicte polític. Ja no tindrem fulls de ruta, ni plans mestres, sinó la simple determinació de resistir i guanyar una guerra de desgast llarga. A l’altre costat ningú vol negociar, al nostre costat ningú vol renunciar a seguir la lluita. Adeu al procés, hola conflicte.