De què va tot això?

Tot va de democràcia. Va de llibertat d’expressió i de manifestació. Va de justícia i igualtat. Va d’organitzar-se per imaginar una nova societat quan les circumstàncies no són les més favorables. Va de ser conscients de com volem que sigui el nostre món, sense estalviar-nos qüestions cantelludes com la seguretat, amb els mitjans de què disposem. Va de somniar tocant de peus a terra si és que es pot somniar tocant de peus a terra. Va de saber què cal fer de forma individual i col·lectiva per canviar allò que no ens agrada. Va de saber a què renunciem. I va, alhora, de saber si estem disposats a fer-ho. Va de coherència i de compromís. Va de lluitar contra la corrupció amb l’eficàcia de les eines del segle XXI. Va de solidaritat. Va de fer front a l’emergència climàtica perquè sinó no tindrem un lloc on viure. Va d’educació sense exclusions. Va de transformacions de tota mida: petites, mitjanes i grans. De canvis responsables a mitjà i llarg termini. Això no va de paraules buides. No va de lideratges mal entesos ni de falses promeses. No va de fugides endavant perquè el temps s’acaba. Va de què fem ara. Avui. En definitiva, va de supervivència. De com repensar aquesta supervivència des del feminisme per construir un present per a tothom i un futur amb perspectives per als que ens succeeixen, per als joves que encara no han marxat a l’estranger com a única sortida o per als que es deleixen per tornar a casa. Tot va de democràcia.