Terroristes

A les Espanyes ho tenen clar: a Catalunya hi ha 2.300.000 terroristes i cal emprendre una gran campanya contra ells. Aquest és el nombre dels declarats, però n’hi pot haver de no detectats i fins d’amagats, i així és millor no deixar que es comptin, votant en referèndum, no fora que en sortissin més.

Als súbdits del Regne d’Espanya, sempre els han agradat les croades contra l’infidel, una forma d’engrandir el seu poder i la seva glòria. La història és plena d’exemples i fins el dictador de trista memòria, de qui s’ha passejat la mòmia amb honors de segon funeral d’estat, va amagar una ensulsiada militar sota la bandera d’una cruzada. I els hereus de la ignomínia encara aprofiten qualsevol esdeveniment per recordar-ho, amb els crits de rigor i voltejant el drap de la gallina.

La realitat ensenya que Catalunya fou vençuda i annexionada, i no es pot amagar que és un país ocupat, amb la fèrria gestió del derecho de conquista. Sense oblidar el generós servei d’un bon estol de botiflers. Acceptar aquesta realitat és el que s’exigeix al poble català i qui no ho accepta aviat és acusat de terrorista.

Per caprici del president estatal en funcions, estem en context electoral i el ventall de partits nacionalistes espanyols ha decidit centrar la campanya en la denúncia del terrorisme català. La culpa de tot és dels 2.300.000 terroristes, que converteixen tot el que toquen en violència i maldat, tot per haver volgut votar i demanar que es reconegui el dret a decidir. Per mantenir aquest mantra val l’engany més groller i administrar la mentida, atiant el foc purificador on han de cremar tots els separatistes.

M’inculpo. Em sento malament, perquè ara descobreixo que jo també soc terrorista, quan no tolero de bona gana que trepitgin els meus drets.