Un model de vida que s'acaba

Daniel Cohn-Bendit és un personatge que sempre m'ha resultat interessant, perquè des d'aquell llunyà maig de 1968 a París ha estat capaç de mantenir un pensament singular, no exempt de contradiccions, però radicalment coherent si el comparem amb alguns dels seus companys de revolta d'aleshores. Aquest líder ecologista que sempre ha viscut a cavall entre França i Alemanya (una altra manera de manifestar el seu compromís europeu), acaba de publicar un altre llibre Que faire (RBA), que és un altre assaig sobre l'imaginari polític europeu. Cohn-Bendit, que ja té 65 anys, és una de les poques veus reconegudes des de l'esquerra que ha sobreviscut al pas del temps. En una entrevista a El País, l'eurodiputat feia unes quantes aportacions que em semblen dignes de destacar, des del perill de les revolucions que han acabat en dictadures i societats autoritàries, fins a la crítica a les estructures piramidals dels partits polítics. Cohn-Bendit vol posar la imaginació al servei de la política i és partidari d'una utopia realista, una utopia amb els peus a terra. Una altra aportació interessant és quan es refereix al debat entre socialisme i capitalisme; sosté que l'economia socialista no ha funcionat i constata que la política econòmica i industrial com l'hem entesa fins ara ja no funciona. Adverteix dels perills d'una revolta social davant les dificultats de la ciutadania a sobreposar-se a la crisi financera i econòmica, mentre que els bancs, principals responsables de la crisi, són els grans beneficiats de la reconstrucció. Per Dani el Roig, estem en un moment en el qual ens hem de qüestionar el nostre model de vida, i a aquest punt és on volia arribar. Fa pocs dies, això mateix comentàvem amb uns amics: el sistema amb el qual hem conviscut les últimes dècades està en vies d'extinció.