Genuflexions

Tant és el que ha decidit finalment la junta electoral provincial. El cert és que la visita del rei demà a Catalunya és del tot inoportuna. Inoportuna, estalviable i fora de lloc. Què ve a fer el rei en plena campanya electoral? A entregar els premis Princesa de Girona a Barcelona, perquè a Girona no els volen i se n’han d’anar a 100 quilòmetres de distància? En plena campanya electoral? No hi ha més dates, al calendari? La junta electoral (la sacrosanta junta electoral), com era previsible, no n’ha fet ni cas, del recurs que han presentat JxCat i ERC demanant la suspensió de l’acte reial. Però no deixen de tenir raó moral. Perquè el rei no és una figura ni neutra ni de consens, a Catalunya. Aquell famós 3 d’octubre del 2017 molts ens vàrem quedar glaçats, en sentir-lo. En veure com abandonava la seva suposada neutralitat, com renunciava al seu paper de mediador –que en privat defensava– i com prenia partit. Per això tenen raó JxCat i ERC en considerar-lo un acte partidista, per més que la junta electoral –que juga al mateix costat del camp– no ho consideri així. El rei, la reina, la princesa i 250 agents antiavalots extres que els acompanyen per a l’ocasió seran demà a Catalunya perquè les classes dirigents d’aquest país els facin les genuflexions pertinents. “Fred popular, calor institucional”, vàrem titular en aquest diari a portada l’abril de 1990 quan el príncep Felip de Borbó va visitar Girona enmig de grans protestes. Demà, ni calor institucional. I la que hi trobi, de calor institucional, serà postissa i carregada d’interessos i perfum d’Íbex 35. Vint anys després d’anar a Girona a recollir el títol de príncep, i ara com a rei, no sembla pas que a casa seva hagin avançat, en calor popular. I no només perquè ara la princesa de Girona hagi de canviar de ciutat per entregar uns premis, sinó perquè la institució que representen és a mínims històrics. Un 1,8 sobre 10. La pitjor valoració de la història obtenia la casa reial a Catalunya quan el CEO en demanava l’opinió (cosa que han deixat de fer, suposo, per no fer-los passar més vergonya). S’ho han guanyat a pols. Fugint de la neutralitat, les seves visites a Catalunya s’han tornat incòmodes. I en plena campanya, més.