A la tres
El 10-N, sense excuses
“És comprensible el descontentament amb els partits, però cal seguir guanyant totes les eleccions
Aquests dies, ningú se salva. Uns, els que es consideraven els més purs, ja que tenien el president legítim a les seves files, són els que han pactat amb el PSC a la Diputació de Barcelona facilitant que aquesta comenci a passar factura a alguns que es van posar al costat de l’independentisme. Els altres, més enllà de les errades declaratives del seu cap de llista, són acusats de pactistes (o de traïdors, paraula que jo no usaré mai contra algú, qui sigui, que va treballar, amb més o menys encert, per l’1-O) perquè cerquen una pista d’aterratge, cosa que també, per cert, fan els primers. I dels tercers, què en diuen? Doncs que mai s’han posicionat en primera línia, que fan partidisme perquè esperen el seu moment sense mullar-se gaire. Ah, i, òbviament, tots ens van enganyar l’octubre del 2017 perquè no hi havia cap estructura d’estat preparada i tot es fiava a l’estratègia errònia de forçar l’Estat espanyol a un pacte. Per analitzar cadascun d’aquests punts necessitaria un diari, més que un article d’opinió, i ja els avanço que no estic gaire d’acord amb cap dels arguments que ens porten al “no cal votar en unes eleccions espanyoles”. Això sí, els admetria que les contradiccions són, en alguns casos, sagnants, fruit del pecat original: no haver pactat una estratègia comuna, que no llistes comunes, post-1-O i, sobretot, post-27-O.
Ara, què més desestabilitzador per a l’Estat espanyol que un diputat independentista? Que una victòria independentista? Que els diputats, dels tres grups, siguin claus per a la futura governabilitat de l’Estat? Aquesta és una batalla a llarg termini. Em sap greu però no existeix, en sentit estricte, el mandat de l’1-O. Despertem-nos, sisplau. I treballem, en tots els àmbits, per continuar avançant cap a l’objectiu, encara que aquest sigui de cara a la propera generació, i no la nostra. I en aquesta guerra guanyarem una batalla, segurament no definitiva però sí important, sobretot en el marc internacional, si continuem imposant-nos en totes les eleccions i si aconseguim superar el 51% dels vots. Diumenge, no badem, sense excuses.
