Urnes, no; pàtria, sí

Astorats s’han quedat els ciutadans escoltant Pedro Sánchez concretar en el debat electoral la seva oferta de diàleg i adreçar-la, això sí, als partits de la dreta. Ara proposa retallar, tal com la dreta sap fer millor que ningú, els drets i les llibertats; castigar i perseguir els adversaris polítics, i manipular la ciutadania. Com? La gran proposta sobre la taula ara és una reforma del Codi Penal per castigar la celebració de referèndums que, precisament, el seu company de partit i antecessor en el càrrec, José Luis Rodríguez Zapatero, va eliminar. Que un partit que es diu d’esquerres s’atreveixi a proposar com a única mesura retallar mecanismes de participació ciutadana només pot indicar el nivell de frustració al qual deu haver arribat el PSOE, incapaç de continuar lluitant pels drets i la sobirania dels ciutadans. I el més preocupant és que amb aquesta decisió es descobreix un partit socialista que ha estat la primera víctima de la repressió exercida per tots els aparells de l’Estat. Sánchez ja només pot mirar a la dreta per trobar un flotador i salvar els pocs mobles que li queden. Els socialistes tenien camp per córrer, però han optat per quedar-se al costat dels partits de la dreta sense ni tan sols fer fàstics a la ultradreta, que en el mateix debat no dubtava a homenatjar la Falange amb referències a la pàtria com a bé suprem per als pobres, no fos cas que, algun dia, aquests decideixin exercir la sobirania i votar.