Sense valor afegit

Diuen els experts que els debats electorals venen a ser l’etapa reina de les campanyes, el moment clau per influir en el vot dels indecisos. Dubto que aquest efecte màgic es produís en el que vam veure dimecres a la nit a TV3. Ja veníem escalfats de dilluns, d’un altre debat al plató de RTVE ple d’anomalies, amb una extrema dreta normalitzada fent brillar la seva retòrica xenòfoba i masclista sense que ningú li fes ombra (només un resistent Pablo Iglesias), amb una absència escandalosa de dones candidates i un president de govern menyspreant la separació de poders i prometent el cap de Puigdemont com si fos un trofeu de caça. Del de TV3 tampoc se’n pot dir gran cosa. Uns candidats abonats al retret permanent sense cap proposta constructiva i esquivant les respostes que de debò interessen a l’audiència. Quedaria el recurs de seguir el debat com un espectacle d’habilitats dialèctiques, d’intercanvi d’arguments, de contrast d’idees... Era esperar massa d’uns candidats que, llevat d’unes poques excepcions, es van deixar endur per l’altivesa, les provocacions i, sí, per què no dir-ho, per la mala educació. El dubte que neguiteja és que si, en aquest gran mercat del vot, el debat no aporta cap valor afegit, si en lloc d’ajudar a formar criteri només atia passions inútils, si no serveix ni tan sols per entretenir, el problema potser no és el format, és que no hi ha bon gènere per vendre.