L'aigua que baixa

Ningú sembla recordar-ho, però ara fa dos anys, sort en vam tenir dels precs del conseller Baltasar a la Moreneta, que un embolic ben gran tenia el país sense aigua per regar i gairebé ni per beure. Però el clima mediterrani ja ho té això i, amb o sense intervenció divina, que cadascú cregui el que vulgui, va començar a ploure. Ho va fer exactament un 17 d'abril a la tarda –un servidor garanteix que ho té documentat amb unes fotografies d'uns espectaculars núvols negres– i ho va deixar de fer gairebé dos mesos després. Cert que, entremig, va sortir el sol, però va ser una de les primaveres més plujoses dels últims anys. Com aquesta del 2010, l'any de la gran nevada i d'unes quantes fredorades històriques, a qui els aficionats a la meteorologia aixecaran un monument si continua igual. De moment, a Susqueda ja desguassen. Esperem que la sang no arribi al riu i que torni la caloreta que a tothom agrada.