Adeu, Rivera, adeu!

Ja té nassos, Albert (quina ironia), que després d’haver atiat el conflicte entre Catalunya i Espanya, de no haver parat de fer-lo gran a còpia d’una provocació rere l’altra, ara hagi estat justament el procés qui t’hagi acabat devorant. Anava a dir que em sap greu, però mentiria. Perquè penso que la teva ha estat una derrota treballada i del tot merescuda. Perquè no heu parat. Des del primer dia que heu atiat el conflicte. Primer contra la immersió lingüística i després contra tot. I això, que és el que ha fet gran el discurs de Vox després de tant d’anticatalanisme vostre, és el que t’ha devorat. Dius que has decidit anar-te’n, deixar la presidència de Ciutadans, no ocupar l’escó i abandonar la política. És cert. I el d’ahir, el de comiat, bon orador com ets, va ser un bon discurs. Si no fos, és clar, que la decisió de plegar, en realitat, qui l’ha pres són els electors, que t’han deixat amb uns resultats insostenibles, que no et permetien continuar de cap manera. Perquè el d’ahir és un resultat que et perseguirà molts anys. No ens enganyem, Albert. Ahir no podies fer res més. Confio, sincerament, que els hagi servit de lliçó als qui et venen al darrere, a qui ahir vas desitjar sort sense fer ni un bri d’autocrítica. Ni un. No només no vas fer autocrítica, sinó que durant una bona estona va semblar fins i tot que ens alliçonaves, parlant de llibertat i de la necessitat de conviure en una societat que no estigui dividida. “M’he passat tota la vida política buscant allò que ens uneix, i no pas les diferències”, vas deixar anar. Cordons. Segur? Era una manera ben estranya de buscar-les, anant a Alella a retirar llaços grocs, dient que el català és una barrera a l’hora de trobar feina, que “a Catalunya t’has de partir la cara per poder parlar en castellà”, que l’avortament és un fracàs de la societat o amenaçant tot el dia amb el 155 i dient que a Torra se l’ha de fer cessar “perquè és perillós”. Caram, quina manera tan estranya de buscar-la, la unitat. O és que era la dels espanyols i a nosaltres ja no ens en consideraves? Sap greu, Albert (sí, ja ho sé, que abans he dit que era mentida), que ho hagis de deixar aquí. No pateixis. Has deixat Vox al punt més alt. “He venido para mojarme”, vas dir anys enrere. Doncs ja ho veus. Has quedat ben xop. Sort.