Promeses electorals

A hores d’ara la campanya electoral ja és història. Però hi ha una qüestió de fons del període electoral que hauria de fer reflexionar no només a la classe política sinó també als votants. En un sistema democràtic els ciutadans deleguem als polítics la funció de representar-nos per a marcar les línies mestres del funcionament de la societat, de l’economia i del sistema polític i per a gestionar uns recursos col·lectius escassos en bé del conjunt d’individus. Això es concreta en un conjunt de polítiques públiques que dibuixen un pla d’acció en matèries com per exemple la seguretat ciutadana, les infraestructures, la fiscalitat i els impostos, les polítiques educatives, el reequilibri territorial, o la distribució personal de renda. Les diferents opcions polítiques estableixen diferents prioritats d’actuació i diferents objectius, en funció de la ideologia intrínseca a cada partit. Dissenyar com es garanteix la continuïtat del sistema de pensions, quines polítiques de formació i ocupació es portaran a terme, quines obres i infraestructures es construiran, quina política industrial, agrària o sectorial se seguirà, com s’incentiva i es finança el sistema de R+D, com es preserva el medi ambient, o quina és la política energètica d’un país, entre altres qüestions rellevants, haurien de ser el pal de paller de qualsevol campanya electoral al Congreso de los Diputados.

Però les eleccions d’ahir han posat de manifest la manca d’interès dels polítics en descriure les línies d’actuació defensades pels respectius partits, i que són altres qüestions, com acusacions mútues, desqualificacions i retrets, les que omplen els mítings, debats i espais electorals. I entre tot aquest embolcall d’altres coses, Catalunya i el procés català eclipsen o amaguen qualsevol altra possible confrontació d’idees. I sembla lògic que a Catalunya aquest sigui un dels temes més importants, si no el més rellevant. També és lògic que sigui un tema debatut i discutit a la resta de l’estat espanyol. Però el que no sembla gens lògic és que aquest assumpte monopolitzi el discurs d’alguns per a obtenir rèdits electorals. Des de la promesa de portar el President Puigdemont davant de la justícia espanyola (carregant-se la separació de poders fins i tot a nivell formal), eliminar l’autonomia de Catalunya, intervenir ’Teuvetres’, o actuar a l’escola catalana, entre altres perles, tot han estat focs d’artifici per tal d’esgarrapar uns quants vots. En els propers mesos veurem en què queden aquestes promeses. I veurem també en què queden les altres propostes que els polítics no ens han explicat durant la campanya electoral.