De reüll
Amor i llibertat
El 1943 van ploure poemes del cel de París. Els van llançar els avions britànics. Milers de còpies d’uns versos bellíssims que havia escrit en la clandestinitat el poeta surrealista Paul Éluard van entrar al cor de la població atemorida pels nazis. I van fer el seu efecte: van enfortir-la. Perseguit per la Gestapo, Éluard va fer arribar la seva poesia de combat a la Resistència francesa dins d’una capsa de bombons. Va confiar l’entrega a la seva dona, Nusch, a qui inicialment havia dedicat el text. S’ho va repensar i va decidir convertir-lo en una declaració d’amor universal. Aquesta és la meravellosa història del famós poema Liberté, l’original del qual llueix amb una llum que no s’apaga a l’exposició Pablo Picasso Paul Éluard. Una amistat sublim, que presenta el Museu Picasso de Barcelona. És una exposició, no per passar-hi l’estona, sinó per residir-hi un dia sencer i no voler-ne marxar quan el museu tanca les portes. Te la voldries emportar a casa. És casa. Éluard i per descomptat que Picasso ens donen una lliçó rere l’altra del ser i del fer de la cultura compromesa. Avui és un gran dia per visitar-la. Per veure-la i per escoltar-la. El museu ha organitzat una lectura contínua, de les dotze del migdia a les dotze de la nit, del mític poema d’Éluard. Cent persones del món de la cultura el llegiran en la llengua que vulguin. S’hi sumaran cent persones més del públic. A micro obert. Perquè ens torna a caldre cridar ben fort llibertat. Amor i llibertat.