Vuits i nous
Acord de govern
“Observarem com se’l prenen, els partits independentistes
L’abraçada entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias d’ahir després de signar un pacte de govern demostra més encara la inconveniència de les eleccions que han precipitat en vint-i-quatre hores una entesa que ells mateixos no van fer possible en sis mesos. N’hi ha per censurar-los, engegar-los a passeig i dir-los de tot, però com que hi hagi govern, aquest govern, és en principi positiu, refrenarem la indignació. O l’ajornarem fins a veure els resultats de l’abraçada i del paper rubricat. Pedro Sánchez havia dit uns mesos enrere que no podria dormir tenint membres d’Unides Podem al Consell de Ministres. Es veu que li feia por llevar-se un matí i trobar-se que li havien fet la revolució social o convocat un referèndum a Catalunya. Ara tindrà el mateix Pablo Iglesias, que llavors havia renunciat a ser ell ministre per facilitar el pacte, assegut a la seva dreta, que és el lloc reservat al vicepresident. O potser és a l’esquerra, no domino el protocol. Un vicepresident substitueix el president quan està absent. Podrà Pedro Sánchez dormir, viatjar o fer vacances tranquil? A veure què diu el paper. A veure els somnífers que Iglesias ha administrat al president. Qui diu somnífers diu renúncies. Però bé, siguem positius: millor aquest que un altre.
A la cerimònia de la signatura i l’abraçada s’hi va veure Jaume Asens, l’home de Pablo Iglesias a Catalunya. Em vaig tranquil·litzar una mica. Asens, sense ser independentista, si més no declarat, advoca des del començament pel diàleg entre el govern de l’Estat i l’independentisme per mirar de solucionar o encarrilar el “conflicte català”. Aquest diàleg, figura en el paper? Ho va poder comprovar Asens mirant-lo de reüll? Alguna cosa en diu. Ambigua, de manera rara i donant peixet a les tesis dures del PSOE, però alguna cosa en diu. El positivisme per damunt de tot. Ja hem rebut prou i sostinguts disgustos. Abracem l’esperança. O forcem-la.
El “diàleg” també el sol·licita amb insistència l’independentisme. Junqueras va dir durant el judici que ell i el seu partit es trobaven asseguts permanentment en una “taula de diàleg” a l’altre cantó de la qual no hi havia ningú. Gabriel Rufián, el portaveu del seu partit al Congrés, ha dit durant la campanya que “amb aquest Pedro Sánchez” no hi ha res a parlar. El Pedro Sánchez macerat per Pablo Iglesias, li resulta més raonable? El pacte d’ahir entre els dos personatges necessita altres suports parlamentaris i abstencions per fer-se efectiu. Què farà ERC? Què, Junts per Catalunya? Laura Borràs, líder d’aquesta formació, suggeria que l’independentisme tingués unitat d’acció, al Congrés... Hi haurà coincidència? La “política” que reclamàvem dona petits senyals de vida. Observem-ne l’evolució.
