Censura retroactiva

De ben segur que d’aquí a un parell de generacions veure l’espectacle de qualsevol mercat de tenir penjat d’un clau de ganxo el costellam d’una vedella, o un cap de porc somrient a l’aparador refrigerat de la paradeta de la plaça, serà una imatge esgarrifosa. De la militància vegana de molts joves es passarà a la substitució total del consum de proteïnes d’origen animal. Per tant, qualsevol jove de l’època tindrà dificultat per codificar les imatges que pugui veure d’una carnisseria, bé sigui al cinema, en fotografies o a l’àlbum familiar. Ja està passant actualment al cinema o en sèries de televisió, en què el que ara és políticament incorrecte era el pa de cada dia fa uns anys. I és que els valors evolucionen amb el temps i van deixant enrere la constància d’un temps passat en què les coses es veien diferents. Disney ha posat en marxa el nou canal Disney+, en què es trobarà una bona part del seu catàleg, excepte produccions que a ulls d’ara puguin semblar inadequades, com ara el capítol d’Els Simpson en què surt Michael Jackson, un dels més vistos, però amb el bon criteri d’ara no sembla correcte que un home acusat de mantenir relacions amb menors surti en pantalla. O Canción del sur, una pel·lícula de Disney de l’any 1946 que ja va ser criticada pel seu racisme quan es va estrenar. El film es basa en els contes de l’Oncle Remus, històries recollides per Joel Chandler Harris dels esclaus negres de les plantacions de cotó. Era un film que combinava dibuix animat i personatges reals que jo recordo haver tingut en versió conte quan era menut i que de ben segur no veurem en la nova plataforma. Ni que els valors ja no siguin els mateixos, i ni que es faci a fi de bé, el passat no s’ha de censurar. Falsejarem la història si, la constància del que avui val i demà no, l’esborrem en un futur. Cal afrontar per aprendre, d’allò que ens feia somriure i ara ens fa urticària, com els anuncis de brandi dels seixanta. Fer-ho és senyal que avancem positivament.