Supervivència

La primera jugada intel·ligent que ha fet Pedro Sánchez en aquest darrer any ha estat compartir cafè amb Pablo Iglesias el mateix dilluns a la tarda i signar immediatament un preacord de govern. De sorpresa, amb l’única complicitat del seu guru particular, Sánchez va iniciar un camí sense retorn, al qual va abonar la pròpia supervivència. Moviment clau i ciri encès a l’altar de santa Rita.

El fracàs del PSOE en les darreres eleccions (si, fracàs, quan va quedar molt per sota de les expectatives) augurava una nit de cacera de bruixots, en què els barons passarien per la mola Sánchez, Redondo, Calvo i Ábalos. A més, els poders econòmics demanarien un acord entre socialistes i populars, amb el consegüent canvi de lideratge, i les pressions de la caverna mediàtica també jugarien les seves cartes. Seria un enfrontament massa desigual i l’exjugador de l’Estudiantes sap el que són les dolces derrotes.

No importava gaire que les bases socialistes donessin suport a un acord amb Podem, quan els barons tenen altres interessos, no sempre confessables. Sempre els enemics estan en el mateix partit i no pas en els rengles dels adversaris polítics, i, a aquests, calia avançar-los per l’esquerra i amb la màxima velocitat possible. A partir de dimarts, els poders fàctics hauran de conspirar a la contra i en una posició incòmoda.

Ara queda el moviment més difícil, com és el de portar els independentistes a la cleda. Els barons ja han iniciat el pressing i els mitjans madrilenys parlen de traïdoria. Però l’equip en funcions, presoner de les pròpies contradiccions, només té una sortida. Sobreviure és parlar de sobiranisme i ho saben. Però també ho saben els indepes, i poden vendre els vots a molt bon preu.