Pressionar empreses

La famosa trucada a la direcció de Seat des del palau de La Zarzuela l’endemà de l’1 d’octubre es recordarà com una de les estratègies més mal assessorades que va fer servir el rei d’Espanya per pressionar les empreses catalanes que marxessin, de manera que es creés un clima de por i un descrèdit de la societat i les institucions catalanes. Amb altres companyies ho van aconseguir (la tècnica del telèfon poques vegades falla, sobretot quan les trucades les fan les empreses) però amb Seat no van poder: ho van acabar explicant a la premsa perquè, entre d’altres coses, l’empresa amb planta a Martorell es dedica a fer cotxes i altres vehicles i no política i no tenen gaire a amagar. El president de la companyia, Luca de Meo, es distingeix perquè s’expressa amb claredat, sense dobles sentits; és sincer i prou proper. En una entrevista concedida a La Vanguardia, ha matisat declaracions que havia fet sobre la inestabilitat. Mitjans antiindependentistes, com una agència de notícies d’abast estatal o un periòdic editat a Barcelona, titulaven de nou per l’estratègia de la por: “De Meo: si els disturbis obliguen a parar Seat, el grup té altres opcions”; i “Seat, sobre els talls: Si això segueix així, el grup té plantes a gairebé tot Europa”; tot i que De Meo recordava que “la inestabilitat no és específica de Catalunya, però als inversors els espanta. [...] No és una queixa ni una advertència, sinó un estat d’ànim”.