El cul de la candidata

Tinc un amic que, sense tenir-ne l’aire, és un fervent partidari de la CUP. Tenim una breu conversa sobre el resultat electoral gironí, en certa manera un fiasco per a ERC i particularment per als seus. Per altra banda, un altre amic de la xarxa que compartim, periodista, en els dies previs al 10-N va oferir una entrevista per barba a tots els candidats del bisbat. Tots els diaris cauen en aquesta rutina preelectoral que, malgrat el lluc de l’interviuador, habitualment no sol tenir cap interès. El candidat repeteix com un lloro els llocs comuns fixats pel seu partit, amanits amb presumptes bones paraules entrades amb calçador, amb esperances de pa sucat amb oli i amb futuritats d’entusiasme forçat. Tu, vostè o fins i tot jo mateix, situats mentalment en el carril del corresponent partit, podríem respondre talment o millor que el candidat del dia. Aquesta inanitat periodística només guanya interès quan el candidat –per ell mateix o auxiliat per l’entrevistador– més o menys descarrila, surt del guió i indolentment ensenya el cul: el seu i el del partit; llavors el lector s’hi fixa i exclama: “Mira què diu aquest”, i els interessats en aquestes coses, enriolats, es passen la llengua pels llavis. És el que ha succeït amb l’interviu a la candidata comuna podemita, immediatament desautoritzada pel seu Asens. Per si de cas, felicito per endavant el periodista per haver-nos ofert l’(única?) entrevista que ha espavilat l’ensopiment provincial. La candidata colauista ha respost que Puigdemont és un “vivales” i que viu a Bèlgica perquè li dona la gana; que els de la presó hi són perquè van incomplir les lleis; que ella està a favor que en surtin; però, això sí, res d’amnistia i només si demanen l’indult; que, com que parla català i és d’aquí, la tenen per catalana... fins que saben el seu cognom, que llavors ja deixa de ser d’aquí (a Jordi Sànchez també li passa?); que en lloc de tractar els problemes dels treballadors, la mobilitat, el canvi climàtic... només es parla d’independentisme; i que els del PSOE se’ls hauran de menjar amb patates, què faran, si no, es demana retòricament. I bé: la candidata ha sortit elegida, no pas per l’efecte d’aquestes declaracions, ni perquè el seu partit hagi fet un paperàs. En realitat ha tret menys vots (33.500) que fa quatre dies (37.000). Ha sortit perquè la CUP no n’ha fet prou per tenir el 5è diputat provincial, però sí que suficients perquè ERC perdés el tercer... El que diu l’amic de la CUP, i amb tota la raó: ara que li hem vist el cul tothom sap que és femella...