De set en set
Pitarrisme
La dignitat del càrrec, abans que res. El president Torra, el dia abans de comparèixer en un judici al TSJC, va posar de manifest la seva estratègia de defensa. Després d’un bon àpat a l’acollidora població de Bescanó, va dir als seus companys de causa “que em vaig menjar un plat de botifarres amb mongetes bastant consistent, i que, depèn de les seves preguntes, doncs la cosa pot anar per un costat o per un altre, no sé”. Algú imagina el president Pujol invocant les mongetes, o el president Montilla les faves, abans d’una compareixença? Això ja no és populisme, sinó el que ve després. Aquesta mena de pitarrisme de teatre d’aficionats amb pretensions, no sols no aconseguirà els seus objectius –força confusos, d’altra banda: primer semblava que la cosa anava de Catalunya, després van dir que no, i ara contemplen la barbàrie com una alternativa–, sinó que ja ha renunciat a una derrota digna. Mai no ha estat una estratègia vencedora complicar la vida a la gent que presumptament es vol alliberar. Per tant, és només qüestió de temps; el temps que faci falta perquè una quantitat important d’obcecats s’adonin que els porten pel camí del pedregar. N’hi hauria d’haver prou amb la portantveus cupaire que en el programa Faqs de TV3 ha deixat anar que no creuen en els drets individuals i que “només són legítims els drets col·lectius”. Que lluny som de quan ens deien que no farien res que posés en perill la cohesió social i que l’aspiració independentista no tenia altre sentit que la felicitat de les persones. La ressaca d’aquells encanteris són aquestes flatulències.