Una idea per al PP

El partit polític espanyol que més ha contribuït a la inanició de les institucions culturals catalanes ha tingut la pensada del segle: obrir una subseu del Museu del Prado a Barcelona. Parlem del PP, i la proposta ha sortit de la seva residual representació a l’Ajuntament de la capital. Els partits catalans no només l’han refusat sinó que l’han considerat un insult a l’honestedat venint de qui ve: els garants del centralisme cultural de l’Estat. Seria inútil a hores d’ara implorar un finançament just per als nostres museus, teatres i auditoris. Si realment el PP barceloní vol millorar la situació, des d’aquí li donarem una idea. L’estiu de l’any que ve, el Prado obrirà una exposició de la capella Herrera del pintor barroc Annibale Carracci, que està partida en dues meitats. Nou murals originaris d’aquest oratori de l’antiga església de Sant Jaume dels Espanyols de Roma es conserven al MNAC, exposats, i set a la pinacoteca de Madrid, a les reserves. No tenim prou espai per explicar les vicissituds d’aquesta obra però el suficient per dir que va ser un obsequi de la reina Isabel II a Barcelona. A algú no li deuria agradar tanta generositat perifèrica i va procedir a dividir el conjunt en dos paquets. Després del Prado, l’exposició es veurà al MNAC. I quan acabi el tour la lògica s’imposa: s’ha de trobar una seu permanent per a totes les pintures. Ens agradaria veure el PP de Barcelona defensant l’opció del MNAC. Ho veurem?