Manuel Bonmatí

L’èxit més important del senyor Manuel Bonmatí com a periodista va ser haver aconseguit en ple franquisme poder publicar un setmanari lliure: Presència. Corria l’any 1963 i el governador Víctor Hellín Sol, tot i ser del règim, era més obert que els que vingueren després, i no li va semblar malament l’edició d’un nou mitjà de difusió, considerant que l’única premsa existent llavors a Girona era Los Sitios: Diario del FET i de las Jons. Corrien vents d’apertura –el concili pel mig– i el senyor Bonmatí era home de dretes, ben considerat, i de la Lliga. Li’n varen donar autorització. El que va venir després –canvis en la direcció de Presència, l’embrió en la creació per part d’un grup de redactors per la sortida del Punt Diari, el concurs de moltes circumstàncies i persones– fins al rotatiu que vostè, estimat lector, té a les mans ha tingut la seva llarga evolució, però la gènesi, el primer impuls creador, no el pot negar ningú.

Durant anys el senyor Bonmatí va figurar a la manxeta del setmanari com a “editor, propietario y director”, quan es coneixia que la realitat era una altra: ja no n’era ni director ni propietari. Però aquesta menció mantenia la ficció d’una publicació tolerada pel règim. Fins que més tard un altre governador es va emprenyar pel caràcter catalanista i esquerranós del setmanari. Convocat el senyor Manuel –era corredor de comerç, fet que implicava ser funcionari de l’Estat– li varen comunicar, ras i curt, que havia estat destinat a Tenerife. El bon home va quedar aclaparat i esmaperdut. El trasllat es va evitar constituint-se una societat –Presència SA– que en endavant seria l’editora, i així Bonmatí va deixar de figurar com a responsable.

Assenyalem, però, que el senyor Manuel –així li dèiem– escrivia compulsivament sobre temes d’economia, borsa, i de la ciutat. Omplia grans espais del setmanari.

Es pot comprovar repassant els exemplars relligats que conservo a casa meva, de tota l’època de Narcís-Jordi Aragó com a director del setmanari. Era un home liberal, d’amplis horitzons, i mai li vàrem sentir cap retret. Un demòcrata de cap a peus. El vaig tractar personalment, quan el setmanari tenia la seu legal al meu domicili particular! Una altra ficció!

L’oportunitat de ressaltar aquests fets és per correspondre el fet d’haver-se’m atorgat el 39è Premi Manuel Bonmatí la setmana passada. I per agrair a les persones que m’han expressat la seva satisfacció. El premi ha estat per un article publicat aquest any, però vull entendre que també s’ha considerat el seguit d’opinions publicades, setmana rere setmana, en el curs continuat de més de mig segle, que és el temps que he estat escrivint a Presència, i després en l’actual diari. Sincerament, moltes gràcies!