El còmic patrimonial

Construir un relat del que ha estat el còmic a Catalunya no s’ha fet mai. En part perquè els diferents nuclis que formen part d’aquesta història han estat molt allunyats conceptualment. D’entrada hem de partir no només del fet en català, si no ens trobaríem que el còmic català gairebé només ha estat satíric, d’una banda, i infantil, d’una altra banda. Abans de la Guerra Civil amb publicacions com ara l’Esquella de la Torratxa i Cucut!, per al món adult, i En Patufet, per als infants, per citar-ne uns exemples representatius. Ja després de la guerra, però en temps de dictadura, Cavall Fort i L’Infantil/Tretzevents. Però, a aquest relat, caldria integrar-hi el TBO, que a banda d’uns pocs números en català va ser sempre publicat en castellà, adreçat a tot l’Estat però amb un contingut d’idiosincràsia catalana perquè el TBO es feia a Catalunya i amb autors catalans o molt lligats a Catalunya. En aquest sentit un relat sobre el còmic en català haurà de tenir en compte el que s’ha publicat en castellà perquè Catalunya ha estat en el marc de l’Estat una potència de la historieta. L’Editorial Bruguera podria considerar-se la primera indústria cultural de tot l’Estat. Però aquest relat editorial s’ha de fonamentar en la gran potència creativa que ha estat Catalunya, que no només ha mirat el mercat interior amb moviments com ara l’underground, la línia clara i el manga, que ha adaptat a la visió pròpia corrents internacionals, sinó que també ha alimentat el mercat europeu i americà amb històries de consum per a adolescents, superherois i novel·la gràfica.

Construir un relat coherent de país, fomentar l’adquisició d’obra i impedir que llegats i col·leccions vagin a parar a fora de Catalunya són tres de les funcions que tindrà a partir d’ara la Comissió del Còmic i la Il·lustració, formada per experts i institucions i promoguda des del Departament de Cultura. Per fi una atenció seriosa des de les institucions per defensar i divulgar el patrimoni en un camp en què hem excel·lit.