Interpretacions

En unes memòries, la vida no és allò que has viscut, sinó el que recordes i, sobretot, com ho recordes per després explicar-ho. Així definia Gabriel García Márquez les seves memòries Vivir para contarla. No he pogut evitar pensar-hi, aquests dies, arran de l’avançament d’alguns fragments de les memòries de l’expresident espanyol, Mariano Rajoy. No me les he llegides perquè tot just s’acaben de publicar, però a partir del poc que ha transcendit he pogut constatar unes quantes qüestions significatives. D’entrada, s’ajusta a l’esquema clàssic d’aquest gènere que té molts elements en comú amb l’autobiografia, ja que són textos generalment narrats en primera persona, que giren al voltant d’una persona, el narrador assumeix un doble paper, tant és objecte com subjecte del relat. La finalitat del text és la revelació de les vivències destacades d’un individu o també de l’exemplaritat preferentment positiva d’una existència, encara que sigui acotada en el temps. En aquestes formes, l’autor no ha de respectar exigències de versemblança i, sobretot, d’exhaustivitat ja que no abraça una vida sencera sinó només una etapa. Les memòries són una anàlisi subjectiva d’un espai temporal, que recorre a l’entorn, les circumstàncies, les trobades i la vida pública per justificar fets i actuacions que es presenten com a irreversibles. Però quan determinades històries les hem pogut viure des d’una altra perspectiva, la lectura canvia. I és aquí quan, en el cas de Rajoy, constates el que ja ens temíem, que qui governa a Madrid fa el que vol, el que li sembla i el que li rota. Encara que s’hagi pogut comprometre a fer tot el contrari. Quan ets al poder, com a mínim a Espanya, et deu semblar que estàs revestit d’alguna mena de capacitat que et fa infal·lible. És a dir, que t’habilita per fer el que creus que has de fer, malgrat que corris el risc de contradir-te o, fins i tot, de fer-te mal a tu i als teus. I no és que quan facis les memòries diguis mentides, no. No. És una altra versió, una altra interpretació. La llàstima és que és aquesta la que es dona per bona.