Embrutir les parets

Apel·lem a la clemència dels nostres lectors perquè vulguin perdonar la publicació d’aquestes imatges tan inusuals. Necessiten una explicació: al carrer Portal Nou va aparèixer fa gairebé un mes la primera de les pintades, amb traç gruixut, de paraules i símbols. No havien passat gaires dies que la mateixa pintada va quedar modificada amb el concurs d’una mà anònima que va eliminar una part del text anterior, i en va modificar el sentit perquè s’hi llegís: “Ni puta ni guarra. Dones lliures.” Els símbols varen quedar intactes, fet que suposa que ja els estaven bé a les dues parts autores. Però al transeünt que ha contemplat les dues versions li costa d’establir el sentit de cada una. És millor no prendre partit en un tema tan delicat, i senzillament informar de la seva existència.

Vàrem demanar a la brigada municipal que es cuida de restaurar les parets si faria la feina corresponent. De moment no ho han fet, però segur que qualsevol dia, quan hagin enllestit els grafits de les avingudes principals els arribarà el torn als barris. Mentrestant, però, tota persona que va o ve de la universitat, i els residents del Maria Gay han de conviure amb aquesta mostra pública de llibertat d’expressió. Curiosament, a la façana contigua fa un centenar d’anys que l’il·lustre pedagog Josep Dalmau Carles, que residia en aquell edifici, també hi va fer posar una inscripció, aquesta feta amb bona traça i amb materials adequats, i que ha restat allà durant tot aquest temps. El text diu: “Per respecte a la ciutat, no embrutiu la paret.” Una mostra de civisme que ha estat respectada. Respectada, però no obeïda!

Anys enrere, vàrem visitar Herning, una ciutat danesa d’una netedat impressionant, ubicada al centre de la península de Jutlàndia. Era una època en què s’havia posat de moda empastifar les parets amb pintades de tota mena. No hi havia ni un pam que es lliurés d’aquesta novetat. Però ens va sorprendre que en aquella població no se’n veia ni una. Totes les façanes estaven netes. El fet és que ens vàrem hostatjar al domicili d’un home que era regidor de la ciutat. Ens va cridar l’atenció l’absència de grafits, i li ho vàrem comentar. La seva resposta va ser: “Mirin, aquí també hem tingut aquesta moda, fins que el consistori va prendre una mesura: cada dia, a trenc d’alba, surten els vehicles de la policia municipal, volten pels carrers, i comuniquen a la base on han vist alguna pintada no autoritzada. Immediatament els equips de neteja acudeixen als llocs i restauren les façanes. No cal dir que els autors dels dibuixos, al passar per aquells llocs, queden sorpresos al comprovar que ja no hi figuren. Ha estat d’un efecte inhibidor contundent!” En podríem prendre nota, fa?