Un empresari de bandera

És omnipresent als balcons d’alguns barris de Madrid i a les grans glorietes del nord de la ciutat, però l’auge contemporani de la rojigualda conviu amb la crisi del seu fabricador insigne. Arribat des de l’Uruguai a Madrid amb només 21 anys, José Luis Sosa Dias va començar venent llibres porta a porta fins que va descobrir la seva vocació de fabricar banderes i el seu encàrrec triomfal va ser confeccionar la rojigualda de 294 metres quadrats (21 metres per 14 metres) i 35 quilos de pes de la plaça de Colón que hi va instal·lar José María Aznar el 2001, la més gran de la pell de brau. Als seus 61 anys, Sosa Dias té una fàbrica a Colmenar Viejo (nord de Madrid) que és la factoria de la majoria dels milers de rojigualdas, sobretot les que van emergir arran del referèndum de l’1 d’octubre i del procés i que duien a qüestionar-se ¿en tu balcón qué pone? fins i tot a qui ja se sentia espanyol però no vivia cap obligació de proclamar la seva espanyolitat cada dia en una ciutat que no l’amenaça. L’uruguaià Sosa Dias, madrileny d’adopció, hauria de viure un boom econòmic sense parangó, però la vida, quan vol, és paradoxalment cruel: l’empresa ara batejada com a Bansodi –intent d’acrònim dels seus cognoms– topa amb una realitat: qui vol rojigualdas les prefereix cada cop més made in China abans que made in Spain. La rivalitat xinesa és ferotge i ha posat en algun moment Sosa Dias al precipici de la suspensió de pagaments, però ell desafia la competència amb mestratge. Segons diu, les rojigualdas que no són seves es distingeixen aviat perquè es destenyeixen si els toca el sol. Visitar Madrid, doncs, permet jugar a esbrinar si la rojigualda que llueix un balcó és de Sosa Dias o és xinesa. Això sí, si un dia es creuen amb ell no li diguin que les urnes de l’1-O van venir de Guangzhou. Si arribés a saber que unes urnes de la Xina van disparar l’apetit de rojigualdas made in China, el cop podria ser letal per al seu ànim i Madrid perdria l’energia d’un emprenedor necessari.