La vaca

En el temps que el primer problema no era el canvi climàtic sinó poder menjar, en Mink Snopes no sabia com alimentar la seva única vaca. I encara menys com fer que vedellés un vedell sa i robust. La vaca passava gana, el toro que la prenyava cada any era més aviat desnerit; any rere any, en Mink Snopes feia un negoci tan galdós com la majoria dels petits negocis d’ara. Per sort, però, com passa amb altres animals com, per exemple, els gats, també la vaca va decidir força abans que el seu amo: va ajuntar-se amb les vaques d’en Jack Houston, que, com que era ric, tenia millors pastures, un bon estable i, per descomptat, un toro molt més sa i vigorós per prenyar-la. I encara, un negre que treballava per ell i que l’alimentaria molt més bé que no en Mink Snopes. Així és com comença La mansió, l’última novel·la de la trilogia de William Faulkner. L’enhorabona. El millor tripartit. La casualitat ha fet que comencés a llegir-la al mateix temps que el govern tradicionalment amic de Madrid ha decidit aparcar per uns dies advertiments, denúncies i detencions a independentistes per passar a bombardejar-nos amb notícies sobre la urgència de fer un govern a Espanya i de prendre mesures per aturar el previsible col·lapse climàtic. Que tinguin raó en això segon no vol dir que, a més, no ho diguin també perquè puntuen. Puntuen tots i puntuen sempre: polítics, aquell rei tan preparat, sindicalistes i tants i tants ecologistes. Veig que també es van apuntant a aquesta idea empreses com Telefónica, Naturgy o Iberdrola. Ens bombardegen també amb anuncis perquè volen fer-nos saber que són molt més curoses amb el medi ambient del que ens pensàvem. Ells també munyen les seves vaques com voldria fer en Mink Snopes. Però ho fan millor. Perquè a ells, és clar, no els cal cap Jack Houston atès que en Jack Houston són ells. I les vaques, naturalment, nosaltres.