«Estás despedido, Manolo»

La irresistible temptació d'un bon culer l'endemà de guanyar la lliga és llegir la premsa enemiga amb més fruïció que la pròpia. Ahir, doncs, era el dia de comprar el Marca, un mitjà que ha intentat mantenir un equilibri impossible entre l'odi sostenible al Barça i l'animadversió total contra el seu propi entrenador, Manuel Pellegrini. Si perdia el Barça, guanyava Pellegrini; si perdia Pellegrini, guanyava el Barça. Com intentar sobreviure en aquesta paradoxal i angoixant dicotomia i no morir en l'intent? Com sigui i, sobretot, sense posar en dubte dos elements sagrats: els àrbitres afavoreixen el Barça i Florentino és intocable.

Aquest còctel de periodisme de l'absurd va esclatar ahir. El diari conclou: el Barça és un campió de lliga de justícia. Aquest sòlid argument els dóna immediatament via lliure per destituir definitivament l'entrenador Pellegrini amb un «estás despedido, Manolo» que en temps de crisi, expedients de regulació, baixades de sous i atur milionari haurà fet molta gràcia als lectors sense feina.

El periodista que parla del Madrid s'escarrassa a donar mil i un motius pels quals l'entrenador, que s'entén que hauria d'haver continuat si hagués quedat campió, ha de ser defenestrat. Però el diari tampoc no pot contrariar un dels seus principis ideològics: els àrbitres afavoreixen el Barça. Així, en l'anàlisi setmanal de la «seva» classificació –«allò de la otra liga»– qui hauria merescut el títol és el Madrid. Així doncs el Barça –contràriament a allò que mantenen en la portada– no és un campió de justícia. Però si admeten obertament això llavors Pellegrini potser no hauria de ser destituït. I aquesta sí que és una hipòtesi de treball irrenunciable que sorgeix de la infal·libilitat del representant de Déu a la terra, Florentino.