De reüll
Herois del patrimoni
Cal una visió completa de l’art salvat durant la Guerra Civil
La seu barcelonina del Museu d’Arqueologia (MAC) va descobrir dilluns una placa que recorda els homes i les dones que durant la Guerra Civil es van mobilitzar per protegir els seus fons. Aquell equip de valentes i valents estava comandat per Pere Bosch i Gimpera, el primer director del museu, que va morir desterrat a Mèxic. Una placa és el mínim per reconèixer la seva tasca. El MAC ha fet alguna cosa més aquest 2019, en el marc dels 80 anys del final de la contesa: l’exposició Arqueologia a l’exili, en què ha tret de l’oblit la complexa i perillosa operació de salvaguarda dels vestigis culturals més antics del país. És potser la millor mostra que s’ha presentat fins ara sobre les campanyes de rescat patrimonial durant els tres anys de guerra. Però encara fa falta anar més enllà. Les visions que s’han donat, si és que s’han donat, tant en aquest com en altres projectes, tracten un aspecte concret: un museu o una església, un tipus de material (arqueològic, artístic, arxivístic) o un o alguns dels centenars, qui sap si milers, d’herois anònims que es van jugar la vida per blindar obres i documents de la fúria dels incontrolats i/o de les bombes feixistes. Molts van ser denigrats com a espoliadors durant la dictadura. Tard o d’hora algú haurà de compondre el puzle. Necessitem la història de les històries. És molt el que es va perdre, moltíssim el que es va cremar, es va saquejar i es va vendre, cert, però no sabem prou bé tot el que es va arribar a salvar.
