A la tres
Protesta democràtica
Malgrat els auguris catastrofistes de la caverna mediàtica, la protesta del Tsunami Democràtic, dins i fora del camp del Barça, va transcórrer ahir amb la normalitat democràtica d’un país democràtic com és Catalunya.
Protesta a fora del camp, amb milers de persones cridant consignes i demanant “seure i dialogar” a l’Estat espanyol, en una manifestació cívica com moltes de les que s’han fet els últims anys en aquest país. “Seure i dialogar”, el famós Spain, sit and talk, que el Tsunami Democràtic va popularitzar els dies de la protesta per la sentència de l’1-O i que ahir va ser el gran eslògan del dia. Sense oblidar els crits a favor de la llibertat –que fort continuar demanant llibertat a finals del 2019!– i per l’alliberament dels presos polítics.
I protesta democràtica i cívica dins del Camp Nou, com era previsible, malgrat els intents d’alguns guardes de seguretat del Barça de requisar les pancartes blaves de Spain, sit and talk –sempre n’hi ha que neixen estrellats o pitjor–. Però l’important de tot plegat ha estat la prèvia d’aquests últims dies. Com va expressar perfectament el Tsunami Democràtic en un missatge pocs moments abans del partit, han estat “setmanes d’atenció mediàtica i internacional, setmanes fixant el missatge Spain, sit and talk i setmanes deixant en evidència que per més sobreactuació mediàtica, policial i judicial que hi hagi, la gent és imparable”. Res a afegir-hi. Més clar l’aigua.
Dit això, no comparteixo la decepció d’alguns ahir al vespre, que van considerar que tot plegat havia estat poca cosa. Potser s’haurien estimat més una invasió de camp i la suspensió del partit; però, en tot cas, el Tsunami sempre ha mantingut que volia que el partit es jugués. Les desenes de rumors sense fonament, que han fet córrer tota mena de falòrnies sobre el que passaria, són les que potser havien creat aquestes falses expectatives; però el Tsunami Democràtic va complir ahir. Potser l’onada no va arribar a l’altra banda de món, però sí que va colpejar ben fort tot l’Estat, on també convé fer-se sentir. Encara.