Blanca Portillo

La interpretació de Blanca Portillo és el pal de paller del muntatge Mrs. Dalloway dirigit per Carme Portaceli al Teatre Nacional. L’actriu omple de matisos el trànsit d’emocions que amaren la protagonista de l’obra original de Virginia Woolf. Se n’ha de saber molt, per baixar a la platea de la Sala Gran com ho fa Portillo i convidar els espectadors a la festa que Clarissa Dalloway organitza a casa seva. L’actriu modula amb encert el personatge d’una dona casada que recorda somnis i amors de joventut en un espectacle sobre el feminisme, les il·lusions perdudes, el poder de les aparences i el suïcidi. Una obra que llueix en les escenes dels soliloquis però que perd puntada quan aparca el fil del monòleg i es torna coral. La producció talla XL s’ajusta a la magnitud de l’escenari del TNC malgrat que no ajuda a trobar el to d’un muntatge presentat com un dels grans títols de la temporada al teatre de les Glòries. Malauradament, enmig de l’efervescència de Mrs. Dalloway, a Barcelona aquests dies es van tancant teatres. Els dos últims, La Vilella i el Club Capitol, suposen un nou episodi en la pèrdua de l’oferta cultural. Dues baixes importants perquè –a cada bugada perdem un llençol– s’afebleix l’ecosistema teatral. Sembla mentida que costi tant d’entendre que la cultura no és un luxe sinó una necessitat i que perquè els teatres (les llibreries o les sales de cinema) no tanquin cal més suport des de tots els àmbits.