Full de ruta
Cada ovella al seu corral
Avui, el dia que la tradició mana que cada ovella hauria de ser al seu corral, tornarem a pensar en com n’és, de trista i injusta, la situació dels que estan a la presó, a l’exili, detinguts. Els que puguem, ens tornarem a asseure a la taula amb pares, germans, cunyats, nebots, nets (afegiu una “a” feminitzant a cadascun dels substantius, no fos cas que ens indignem amb tanta masculinitat lèxica). I en aquest dia de retrobament familiar menjarem sopa de galets o escudella i carn d’olla, i beurem cava i riurem i mirarem de ser feliços, encara que ja fa temps que poques coses propiciïn que puguem estar per gaires festes. I això que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha fet una bona clatellada a la justícia espanyola, i Carles Puigdemont i Toni Comín ja tenen l’acreditació com a eurodiputats i el 13 de gener assistiran al seu primer ple com a eurodiputats. I algú ens haurà repetit mil cops que vigilem, que n’hi ha alguns que volen trencar la convivència, la familiar i la del país. Els mateixos que s’entesten a dir que, ull!, tot això del procés ens ha trencat la família i, ai las, ens ha trencat la convivència al país. Però la nostra família, la de tots, estaria bé, gràcies, si no fos que uns aparells de l’Estat espanyol s’han entestat a esquinçar-nos amb una via repressiva de presons, inhabilitacions, humiliacions i d’altres. Ho estaria si cadascun de nosaltres no miréssim només les nostres cadires i no ens guiéssim només per interessos partidistes; si no miréssim de reüll qui tenim al costat, que és dels nostres, i féssim valer amb determinació l’objectiu que ens és comú, que és el de tenir el nostre país. Avui ens tornarem a asseure a la taula i dialogarem. I parlarem de tot perquè no hi ha cap altra manera que puguem arribar enlloc si no és parlant. I si el cunyat o la sogra en diuen alguna de grossa, tranquils. De galls que ens esvalotin el galliner n’hi ha hagut sempre. Si ens hi posem sense vacil·lacions segur que ens en sortirem. Bones festes.