Al costat del president

Hi ha moments en què el que cal és posar-se al costat del president de la Generalitat, sigui qui sigui, sigui del partit que sigui, vingui d’on vingui. I avui és un d’aquests moments. Des d’aquí, per tant, tot el suport i solidaritat al president Quim Torra davant de l’atac inacceptable que ha rebut de la Junta Electoral Central (JEC). Per respecte a la màxima institució catalana, no es pot acceptar de cap manera la ingerència d’un òrgan administratiu de l’Estat que no té ni potestat ni jurisdicció per retirar els drets polítics d’un diputat sense una sentència judicial ferma que així ho determini. No es pot acceptar una autèntica tupinada de la JEC, com titulàvem ahir a la portada, feta amb premeditació, traïdoria i nocturnitat. Amb premeditació perquè la junta es va celebrar just abans del ple d’investidura del president del govern espanyol amb la voluntat inconfessable, o confessable, de dinamitar l’acord del PSOE amb una part de l’independentisme català (ERC). Amb traïdoria perquè la junta va dictar unes resolucions pendents de recursos interposats en tribunals superiors: ni més ni menys que en el Tribunal Suprem. I amb nocturnitat perquè la resolució negant la condició d’eurodiputat a Oriol Junqueras es va fer pública quan ja s’havia fet fosc, allargant tant el debat, suposem, per la divisió de la pròpia junta, com ho demostren els sis vots particulars en contra de la resolució. Davant d’un greuge de tals dimensions contra la màxima institució d’un país, totes les forces parlamentàries, totes, haurien de fer pinya. Aquí és impossible, és clar, perquè han estat el PP i Ciutadans, de bracet amb Vox, els que han acudit a la JEC, per alterar la composició del Parlament. La nova cacicada ens amorra una vegada més a la realitat d’uns aparells de l’Estat podrits que no només estan disposats a pagar un preu com a soldats de la unitat d’Espanya i per mantenir l’statu quo, sinó que se’n vanten, en fan bandera i criden a l’autarquia quan els tribunals europeus els mostren les vergonyes.