Muntatge ridícul

Ridícul estrepitós de la Guàrdia Civil, un cop més, pel que fa a una investigació referent al procés. En aquest cas, respecte als CDR detinguts i empresonats el 23 de setembre després d’una operació amb tota mena de mitjans i centenars d’efectius armats fins a les dents els resultats de la qual, tres mesos després, no es creuen ni la fiscalia, que tan alegrement la va avalar, ni la mateixa Audiencia Nacional, que, al final, s’ha vist obligada a deixar lliures cinc dels acusats. I aviat vindran els dos que queden. Una operació durant la qual es van apuntar nens amb metralletes, no cal oblidar-ho, que estaria bé saber el dineral que va costar i que ara s’ha vist clarament que només tenia com a objectiu desacreditar els Comitès de Defensa de la República, qualificant-los com a terroristes, i espantar partits, el govern i la societat en general amb vista a les protestes que havien de venir davant la imminent publicació de la sentència del judici del procés. Una operació feta mig d’esquena del govern espanyol; de fet, el president Sánchez se’n va assabentar a Nova York i encara ressonen els crits del ministre Marlaska quan va veure que li l’havien amagada. La Guàrdia Civil, com és tradició, treballant per defensar la pàtria al preu que calgui, que tots sabem de què parlem.

Això sí, en van fer via d’inflar pit. Pedro Garrido, cap màxim del cos a Catalunya, es va afanyar a felicitar els autors de l’operació policial i del que s’ha vist ara que era un muntatge i un fiasco monumental, en el seu discurs del 10 d’octubre a la caserna de Sant Andreu. Sí, aquell en què va reconèixer que ho tornarien a fer. És a dir, no tindrien cap problema a venir a estovar de nou els catalans. Sí, els mateixos catalans que els paguem una bona part del seu sou. Gairebé el 20%, si fem cas de l’aportació catalana al producte interior brut espanyol.

Per cert, l’“a por ellos” de Garrido i les lloances als civils de l’operació contra els “perillosos” CDR també els van aplaudir els dos Zaragoza, José, el polític del PSC i, Javier, el fiscal del Suprem, rient a cor què vols al final de l’acte amb el tinent coronel Daniel Baena, sí aquell que, des de l’anonimat, esdevenia per les nits assot d’independentistes a Twitter amb el sobrenom de Tácito. I aquí pau i després glòria, que Espanya s’ho empassa tot, mentre sigui per l’objectiu superior de defensar la unitat de la patria.