‘Desprecian cuanto ignoran’

“Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora.”

Tals són els versos d’Antonio Machado. M’han vingut a la memòria perquè en aquesta setmana han passat tantes coses! I tan essencials! De fet, ens ha canviat la vida, Europa, que abans ens ignorava, i ara gosa oferir peix bullit. Quina ha estat la rèplica espanyola? Atacar Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya, a veure si l’escanyen. L’odi és de tal magnitud que no els fa res dir-ne barbaritats. Abraonar-se contra el feble (ells tenen tot l’aparell de l’Estat) és manca de grandesa. I ho estem vivint. Machado també esmenta que “trepaba por los cerros que habitan las rapaces aves de altura” (oh, l’àguila imperial). Total, que Puigdemont i Comín recuperen la seva acta de diputats a l’eurocambra; i Junqueras recupera la seva dignitat. Perquè ara Europa, farta de les problemàtiques internes d’un estat membre, està reaccionant. I el rei? No en va tenir prou amb aquelles miserables paraules del 3 d’octubre sinó que les ha ratificat amb motiu del dia de Nadal, sense que la seva vulgaritat li ho impedís. Ja podem estar desarmats els catalans (PPCC), que amb aquests voltors tan baixos i a cegues, ja podem barallar-nos, ja podem aguantar els tancs al carrer o els podem apartar en un buf de vent. I a propòsit: heu observat que no s’atreviran a atacar-nos, primer perquè som ciutadans europeus, segon perquè no gosaran fer un altre cop d’estat militar com el que va perpetrar la Guàrdia Civil –per què en continuen denominant “el glorioso cuerpo”–, que va fer un cop d’Estat al carrer amb els tancs per València, i a dins del Parlament espanyol tombant tothom a terra i amb trets al sostre. Que diuen que “en Tal” és proetarra? Més haurien de confessar que la Guàrdia Civil és postcolpista. La història té memòria. I aquesta ha estat una setmana molt moguda.