Negociar

L’independentisme majoritari ha defensat des del 2010 que la crisi d’encaix de Catalunya amb l’Estat espanyol és una crisi política que requereix una solució política. Fa dos anys, l’immobilisme del govern de l’Estat va abocar l’executiu català a la via unilateral. El relat que n’ha quedat és que, des de llavors, l’aposta és la unilateralitat, i això no és cert. El dia abans del referèndum, les entitats socials que donaven suport al govern català van oferir de no fer la consulta –remarco, el dia abans– si s’obria un diàleg amb l’Estat. Fa quatre dies, el president a l’exili, Carles Puigdemont, afirmava que si tenia la immunitat no tindria cap problema a venir La Moncloa, o a La Zarzuela, va arribar a dir, si hi havia alguna cosa a negociar. L’unilateralisme va ser de l’Estat. I fins ara, continuava. L’independentisme sempre ha cercat una sortida negociada, perquè ¿pot un moviment pacífic trobar una altra sortida?

El que no té cap sentit és passar-se nou anys reclamant que algú a l’altra banda segui en una taula de negociació, fer-ho també al carrer, en el sitandtalk en la seva darrera versió, i, quan s’aconsegueix el sit, dir que no ens interessa i que els que ho han negociat són uns traïdors. És cert que ERC ha negociat que la taula de negociació sigui entre governs i que al govern no hi és sol, però si de les converses, les conegudes i les amagades, que els republicans han tingut amb els socialistes els ha quedat la sensació que cal provar-ho, doncs s’ha de tirar endavant i buscar la fórmula per sumar-hi Junts per Catalunya (JxCat). És cert que ERC es mou també per interessos partidistes, que en l’eixamplament de la base hi ha també la idea de ser majoritaris dins l’independentisme, però, i quin partit no pensa en el seu melic? JxCat no ho fa? O la CUP? Però qui té, a hores d’ara, la clau per ser fer seure en una taula, de tu a tu, el govern espanyol, és ERC.

Una altra cosa és si d’aquí en sortirà res. El PSOE actual no permetrà mai cap acord que vagi més enllà d’uns quants milions per a infraestructures i algun traspàs. No es creu ni el que ha pactat amb Podem. A més, cal veure si els processos judicials permetran ni que aquesta taula comenci el seu recorregut. Però, tot i això, per córrer cal començar caminant.