Plat o sabata

A Sant Feliu de Pallerols posàvem un plat a sota la finestra del menjador. La meva dona, a Barcelona, posaven una sabata al balcó. Tot es feia seguint una cerimònia que es repetia any rere any. A casa meva, com que teníem una botiga d’aquelles de poble, semblant a un supermercat d’avui però en petit, els deu germans teníem per triar i remenar. Però al plat hi trobaríem no el que demanàvem sinó el que la gent no havia comprat. I quan dic gent, vull dir el que no s’havia venut fins a les quatre de la matinada, quan en Papet Bora passava per casa en sortir del bar i carregava a cor què vols.

Tan bon punt sortia, tancàvem la porta i els pares, convertits en Reis, anaven mirant de satisfer els desitjos dels fills. És clar, rarament tindríem el que volíem, però en aquella època érem fàcils d’acontentar. I cada any sortia aquella bicicleta de tres rodes, que el pare portava a en Pous, el fuster, perquè la repassés i la pintés d’un altre color.

Tot ha canviat molt, però demà a casa els tres que som posarem la sabata al menjador i de ben segur que al matí hi trobarem alguna sorpresa. Els Reis són màgics i passaran. Fins i tot faran una volada que els portarà fins a Freiburg, on els nets, en Pau i en Jacob, hauran posat les sabates i es trobaran amb molts coses.

Soc dels que pensen que el dia que s’acabi la il·lusió, el món desapareixerà. Analitzem-ho serenament. Si volem trobar misèries i desgràcies, no cal que anem gaire lluny. Les tenim com aquell qui diu al costat de la porta de casa. Per viure mínimament bé i no caure en depressions hem d’anar creant-nos una vida paral·lela que ens obri a situacions en què vagin apareixent nous valors que ens portin il·lusió i alegria. Tornant a la infantesa, recordo com si fos avui com anàvem donant sentit a una vida, que si ho comparem amb aquests valors que diuen que són bàsics, no hauríem ni sortit al carrer. No oblidaré mai aquells partits que jugàvem amb esclops i amb pilota de parracs al pati de l’escola. Doncs, sí, encara que alguns no s’ho creguin, fèiem uns senyors partits i marcàvem gols.

Per això, en aquests primers dies de l’any, cal que mirem més enllà i siguem capaços d’obrir horitzons que ens portin a petits espais de felicitat. Fa dies que vaig dient que tinc el pressentiment que aquest any serà molt bo. Tinc molt clar que el que hi posem nosaltres serà important per fer una vida millor. Cert que “a Dios rogando y con el mazo dando”. Doncs, apa, som-hi, fem una carta ben llarga als Reis perquè podem fer moltes coses positives. Jo, que soc molt mesell, he tornar a demanar que empalmin la depuradora de Verges i pobles veïns amb la de l’Escala i que la gent pugui banyar-se a la platja del Rec de Molí. I si no és demanar massa, que puguem circular mínimament bé per la carretera de Verges a Medinyà.

I prou, plego.