Keep calm
Serret
El degoteig de llibreries que han tancat aquest any que acabem de deixar enrere no s’atura. La Gavina de Palamós de la Montse Cargol o Punt de Llibre de Lleida d’en Miquel Bernal, entre d’altres. És una sagnia que s’ha convertit en una hemorràgia a la qual no es troba aturador. Sí que és veritat que se n’obren d’altres, però no és menys cert que de veteranes com aquestes, amb trenta o quaranta anys de militància per la lectura, en queden ben poques. L’última que ha abaixat la persiana és una que també semblava incombustible però esgrimeixen el mateix argument que ja hem sentit d’altres vegades i que diu que com que de les lletres no en sortien els números, també ha precipitat el tancament. Tot i que més aviat és un punt i seguit. Parlo de la llibreria Serret, a Vall-de-roures, al Matarranya. A mig camí d’Aragó i Catalunya, el seu propietari, l’inquiet, l’incansable, el persistent, l’irrepetible Octavi Serret hi ha sabut construir un veritable pont de cultura en aquella cruïlla de camins. Des de la modesta infraestructura d’una papereria llibreria aixecada pel seu pare, l’Octavi ha fet de promotor i gestor cultural, d’editor i, sobretot, de llibreter, de venedor de llibres. Gràcies al seu instint i tarannà ha sabut convertir la Serret en una autèntica Casa del Llibre, amb majúscules. Els clients sempre sabien que hi entraven a comprar el diari, una revista, uns retoladors o una llibreta d’espiral i, de retruc, s’enduien un exemplar signat d’una novel·la perquè d’entre les muntanyes de llibres hi havia el seu autor o autora. Tinc la sort de ser un dels més de tres-cents escriptors, tant en llengua catalana com castellana, que l’Octavi ha convidat a passar pel taulell de casa seva. I des d’allà no només hem travat una bona amistat sinó que hem pogut eixamplar la base de lectors i, de retruc, conèixer un territori culturalment molt potent amb ganes de mostrar-se a la resta del país. I això és el que ha fet l’Octavi amb dedicació i devoció i ho continuarà fent perquè ho porta a la sang i escrit al cor. Gràcies, Octavi. Serret continuarà.