Llum estimulant

Per què retiren els llums de Nadal, si els posen abans per estimular el comerç? És que no interessa que, ara que els preus són rebaixats, tinguem present que hi ha botigues? O és que els llums amb forma de boles, o amb estels, o amb aquestes frases de “Ding-dong” o “Xin-xin” que pengen a la Gran Via de Barcelona, només fan l’estímul de Pavlov si és per reclams i efectes nadalencs? El tió i els Reis fan la pinça i espremen les butxaques amb regals a dojo. Però passades aquestes fites, amb la represa del curs, temps enrere eren les rebaixes, que ens feien avançar d’esma fins a carnaval. És clar que Sant Antoni Abat, que també té tortell vinculat (no podem perdre la vinculació pastissera a cada festa!), també és, amb els tres tombs, un altre vestigi que al calendari s’arrossega o que pot anar a galop. Els cavalls i altres bèsties de càrrega ocuparan carrers i marcaran la ruta circular que mira de ressituar-nos.

Busco aquests referents com qui busca les parets d’un passadís mentre avança a les palpentes. Com qui mira d’evitar una caiguda. Per cert que, seguint la teoria d’Antoni Marí que diu que els llibres et venen a buscar, dies enrere l’atzar ha fet rondar La caiguda d’Albert Camus per la meva taula. I voleu creure que ara que vaig anar al Teatre Romea a veure l’excels Pere Arquillué amb la feinada que desplegava a Jerusalem, just a la butaca del costat hi tenia Francesc Orella, que recordo per aquella magnífica versió monologada del text de Camus que va representar ja fa uns anys?

Tornant a la llum, per què no esperen a treure els llums de Nadal dels nostres carrers quan toqui desmuntar els pessebres de casa, que encara tenen una mica de coll? Potser així sabrem si l’estímul funciona més enllà del que toca. És clar que l’any ha començat desbocat amb la investidura de Pedro Sánchez, que no ha tingut en compte la conciliació familiar i laboral dels diputats i diputades, i que aquest diumenge tampoc deixarà descansar el rei. Semblava com si hi hagués llums de Nadal dins l’hemicicle que els hagués esperitat, estimulat. Això o evitar la caiguda, perquè, com deia Camus, “Què ens importa humiliar el nostre esperit si d’aquesta manera aconseguim dominar a tothom?”