Esperant la lletra

Els temps són ben convulsos i curiosos. En política estan succeint coses que mai es podien haver imaginat. S’ha constituït un govern espanyol de coalició entre socialistes i comunistes. La Dolores Ibárruri La Pasionaria, procliu a cantar només amb els seus i sovint en solitari la Internacional, mai hauria cregut veure que els comunistes menjarien al mateix plat amb els socialistes. Menys ho hauria cregut en Julio Anguita. Mentre que les experiències que hi ha hagut als ajuntaments no han estat dolentes. A l’altre costat en Rajoy ha escrit un llibre de memòries. No aporta res de nou. Deixa entreveure entre línies que en té prou i que desapareix de l’escenari actiu pràcticament per sempre. A diferència de José María Aznar, que està més actiu que Rajoy i va actuant a l’ombra. També era difícil d’imaginar que fa uns mesos es retiressin les despulles d’en Franco del Valle de los Caídos –malgrat haver-ho fet en un format poc adequat–. A casa nostra es va retirar durant només disset minuts la bandera espanyola del Palau de la Generalitat. Aquests i d’altres canvis sobtats capgiren l’imaginari de moltes persones. Heus aquí com aquesta setmana i gràcies a una normalització del Parlament Europeu que aplicant el sentit comú de les ordres del Tribunal Suprem Europeu podríem recuperar la fe en les institucions europees en el cas que finalment aquesta tarda veiéssim Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Antoni Comín asseguts en els seus respectius escons del Parlament Europeu a Estrasburg.

Recuperar la fe en les institucions va ser una demanda constant per part de tots els grups polítics en el darrer debat d’investidura al Congrés. Sembla un impossible tot i les bones dosis d’intencions. La monarquia, la justícia, la policia, els serveis secrets, la televisió, etc., a mans de qualsevol partit de l’arc parlamentari i sense un rigorós control de tots és millor que no hi siguin. Que es faci vigent la utopia, difícil de portar a la pràctica, de la frase feta: “El poble mana i el govern obeeix.” Els nous dirigents pregonen més llibertat. La nova música sona bé. Ara, caldrà esperar una lletra que encara no hem llegit.