La cultura es mereix més

La passada polèmica entre el Macba i Salut per la utilització de la capella de la Misericòrdia per a l’ampliació del museu o per a la construcció d’un nou CAP per al Raval, independentment que la decisió de dedicar l’espai a la sanitat pugui ser encertada, va posar en relleu l’existència d’una falsa jerarquia en què la cultura està per sota, pel que fa a les prioritats socials, de la sanitat. Guarir el cos i alimentar l’ànima no han d’entrar mai en contradicció. Però políticament, i sovint socialment, el valor de la cultura és menysté. Els polítics perquè recelen de l’esperit crític que provoca la gent formada, i un bona part de la població perquè no és prou conscient que els aspectes positius de la seva vida ho són gràcies a la cultura. No pot ser que només el 0,6 del pressupost de la Generalitat vagi a parar a cultura. Si no volem atribuir a la cultura el paper d’enaltir la part lírica, de sensibilitat, de coneixement i d’educació, com a mínim siguem pragmàtics i realistes, Catalunya és el que és per la cultura. La cultura és el que ens situa al món com a país, i el que atrau la majoria de visitants. I, com que erròniament es considera que donar suport a la cultura és una inversió econòmicament inútil, cal tenir en compte el gran factor dinamitzador que té la cultura en aquest camp. Si hi ha una cosa en abundància a Catalunya és gent creativa. Molt de talent que amb una mica d’atenció podria arribar a tenir una presència en el mercat internacional. És per això que diferents associacions empresarials de l’àmbit de la cultura han endegat una campanya per aconseguir que el pressupost del Departament de Cultura arribi al 2%, una petició que ja ve de lluny i feta a governs de diferent signe. És una petició mesurada i s’ha pres com a referència la mitjana europea. Però Actua Cultura 2% ve amb la directa, creu que la prudència tradicional del món de la cultura ja ha superat els límits i avisa que farà força soroll. Sort que la força de la cultura és la imaginació i no la violència.